No sé com sortiré d'aquesta. Per primer cop estic coneixent el dolor, la desesperació. Sé que haig de mirar cap endavant, ell ja no m'estima i no ho farà: el que sentim l'un per l'altre, tot i que costi suor i llàgrimes admitir-ho, no és el mateix. És com la mort d'un familiar; o pitjor. Sé que ell està aquí però no puc tocar-lo, ni tan sols parlar-lo. Com una persona que t'ha entregat la vida ara te la treu, sense previ avís, d'una esgarrapada t'arrenca el cor i te'l trepitja? D'un dia per l'altre la vida et canvia i se suposa que haig de ser feliç amb el temps.
Sincerament, estic destruit per dins, veig el futur negre perquè ja no et podré recuperar. Cada dia que passa estic pitjor. Ni t'imagines el que estic passant. Ploro cada dia pensant en que tot el que hem viscut s'ha esfumat i mai es repetirà i en el que he pogut fer perquè et desenamoris de mi. Suposo que estàs millor ara que ja no em tens a la teva vida.
